viernes, 29 de junio de 2012

Quan les muralles dormen (capítulo 3)

15 d'Agost

No sóc un bon exemple per als novicis. M’he quedat adormit i quan he obert els ulls he trobat als dos joves mirant-me i rient-se, però portaven notícies prou bones. El pare López ha trobat un exemplar del que podria ser l’animal que estem buscant. He enviat a tot l’equip a ajudar al pare López. A més, li he demanat al governador que faça alguna cosa per a impedir que la gent comence a acostar-se a l’animal i això dificulte la investigació, ja que l’animal es troba al carrer de la Pau i, segons els becaris, per la seua grandària resultaria quasi impossible traslladar-lo.

Ara mateix em trobe en el carrer de la Pau i tinc al misteriós animal al meu costat. Els novicis no han exagerat quan ha dit que seria impossible traslladar l’animal a una zona més tranquil·la, ja que mesura uns 5 metres d’alt i no pareix massa lleuger. Té cara de guepard però les seues cames són paregudes a les d’un humà. Com a precaució, el pare López ens ha prohibit tocar-lo, però la seua pell sembla molt suau i sedosa, amb un color negre molt fosc. En aquesta posició, tombat en meitat del carrer, sembla totalment inofensiu però he examinat les seues ungles i dents amb molt de deteniment, i sens dubte podria matar a un humà sense massa esforç. Sospitem que la seua mort pot haver sigut a causa de dos llargs talls que té a l’esquena d’on no para de sortir sang.

Estic quasi segur que es tracta del nostre animal, té unes dimensions totalment desproporcionades i un cos que sembla una mescla entre dues espècies. Pense que hi ha més d’un exemplar perquè podem observar el seu rastre per zones de la ciutat ben allunyades entre elles com són el centre de València i el Cabanyal, i és molt improbable que un sol animal s’haja desplaçat d’un costat a un altre en una sola nit.


No hay comentarios:

Publicar un comentario