Quan les muralles dormen (capítulo 9)

21 d'Agost

Abans que jo puguera contar als meus col·legues l’assumpte de les gàrgoles, el pare Green ha vingut corrent amb uns papers i unes beuratges que ha trobat a casa de Ferran. No ha calgut que jo li digués res sobre la meua hipòtesi de la transformació de les gàrgoles en animals perquè és justament el que estava explicat i dibuixat als pergamins.

No sé encara com, però Andreu ha fet confessar a Ferran i ara és el governador qui s’encarregarà de fer complir la llei. Ferran ha dit que assassinava gent perquè tot el món l’acusava de bruixot i mereixien un escarment, està boig de veritat. Ha contat que utilitzava les gàrgoles per acabar amb la vida de les persones.

Pel que fa al tema de les gàrgoles, utilitzar l’ungüent per despertar-les es massa arriscat des del punt de vista del pare López, però a Andreu i a mi ens pica massa la curiositat i hem planejat sortir aquesta nit a veure si és veritat, perquè l’ex­istència d’un animal així canviaria tot el que coneixem de la natura...

(Aquí acaba la historia. El tema surge a partir del concurso que se nos planteó en el que teníamos que hacer un relato corto ambientado en el siglo XV en el que se incluyera un animal fantástico. Pronto lo traduciré todo para que lo pueda entender más gente.)

Quan les muralles dormen (capítulo 8)

      20 d'Agost

El primer que va fer el governador quan es va assabentar de la reacció de Ferran en l’interrogatori, fou enviar un exèrcit a la seua casa per buscar proves més fiables en què poguérem basar-nos. I ja, sens dubte, es tracta del nostre home, perquè allí estaven les herbes, encara que ben amagades perquè sabia que podien descobrir-lo.

Hui he tingut una xarrada amb Andreu sobre la mort del seu germà menut, i d’alguna manera ell se sent responsable del que va ocórrer perquè va deixar que s’allunyara de la catedral a altes hores de la nit. Tot el que he pogut dir-li és que descobrirem qui és l’assassí i m’ha donat la confiança suficient com per a contar-li l’assumpte de les gàrgoles. Ell pensa que hauria de dir-ho a la resta de l’equip, perquè no és tan estrany, i m’ha demanat una cosa que no he pogut negar-li: ell mateix vol entrevistar l’herbolari perquè creu que té uns arguments que li faran confessar si realment és l’assassí.

(No queda casi nada para acabar la historia, solo un capítulo más. ¿Os está gustando?¿Tenéis algo que decirme? Estaré encantada de leer y contestar comentarios :D )

Quan les muralles dormen (capítulo 7)

19 d'Agost

Anit va ser l’ interrogatori, i ha donat la casualitat que no hi va haver ninguna destrossa ni tampoc desaparicions. Tenim un sospitós. El seu nom és Ferran i és un vell herbolari de la ciutat. El seu pare i avi també eren herbolaris, i ell sempre està immers en el seu ofici. Però pel que el governador m’ha contat, ha estat acusat un parell de vegades de bruixeria, i per això la gent ha perdut una mica la confiança en ell. L’única prova que tenim per a acusar-lo d’estar involucrat és que una dona el va veure sortir de sa casa una de les nits, però no s’havia atrevit a dir res per por a allò que el bruixot puguera fer-li. També ens basem en el fet que quan li hem preguntat pel que feia a altes hores de la nit fora de casa i incomplint la nova norma, s’ha posat molt nerviós i no ha sabut donar una explicació convincent.

Aquest matí he sortit a fer una ullada pels voltants de la ciutat i no puc deixar de pensar en allò que he vist. Encara no he dit res a la resta de l’equip perquè tan sols és una de les meues hipòtesis, i és tan estranya que es poden pensar que m’he tornat boig. A un dels ponts de la ciutat hi ha unes gàrgoles que són exactament idèntiques a l’animal que trobàrem al carrer de la Pau. Però no té massa importància, vull dir, són gàrgoles de pedra que no van a cobrar vida... o sí?

Quan les muralles dormen (capítol 6)

18 d'Agost

No hi ha cap novetat pel que fa a baixes perquè anit no va haver activitat, però el pare Calabuig està quasi tan obsessionat amb el seu treball com jo i ha continuat l’anàlisi del cos de la dona encara que ahir tenia el dia lliure. Pel que fa a Enric, hem trobat el seu cos en les afores de la ciutat i ara mateix l’estan traslladant a la catedral, i com podreu imaginar, és un moment molt dur per a tot l’equip.

El que ha trobat el pare Calabuig al cos de la dona és prou interessant: tot el seu cos està mig cobert d’unes fulles medicinals que no es poden trobar en qualsevol lloc ni estan a disposició de tothom. Són els herbolaris, encarregats de fer medicines i pocions per a tractar malalties, els únics que hi tenen accés. Ràpidament, me n’he anat a buscar al pare Green, especialista en tot allò relatiu a la natura, que m’ha explicat que es tracta d’unes herbes que s’utilitzen per adormir a les persones abans de fer intervencions. No vull dir res encara, però potser es tracte d’un assassí i nosaltres l’estem confonent amb l’animal trobat pel pare López. A més, hem trobat les mateixes herbes en el cos del xiquet i d’Enric.

Com hem d’aclarir el misteri de les herbes, li he demanat al governador que cride a tots els herbolaris de la ciutat per a fer-los un interrogatori.

Quan les muralles dormen (capítulo 5)

     

17 d'Agost

Si ahir la gent ja estava afectada, imagineu hui que, amb la mort d’un xiquet i la desaparició d’un dels novicis, la situació no ha fet més que empitjorar. Tot l’equip està massa dolgut per a continuar amb la seua tasca. Es nota massa la falta d’Enric, i per això els he donat el dia lliure a tots, encara que jo faré tot el que estiga a la meua mà per trobar Enric. El governador ja ha enviat un grup de soldats per a buscar-lo, i l’únic que cal fer ara és esperar.

Enric i Andreu, els novicis, són dos joves entusiastes amb unes ganes esbromadores d’aprendre. Encara que jo sempre els dic que són uns pesats que es passen tot el dia fent bromes i jugant, són de gran ajuda i donen l’alegria que aquesta expedició necessita.

Quan les muralles dormen (capítulo 4)

16 d'Agost  

Hui tota València està revolta. Anit, l’animal va desaparèixer del carrer i, a més, va morir una dona. El pare López assegura que l’animal estava massa indefens per a allunyar-se, i per descomptat, per a matar a una persona. Això justifica la meua teoria de que hi ha més d’un exemplar.

D’altra banda, el pare Calabuig, junt a un metge valencià, ha estat practicant l’autòpsia a la dona que va ser trobada morta anit a la porta de la seua casa. Té ferides per tot el cos i ha mort per asfixia. És tot el que podem saber per ara.

Amb la commoció per la mort, tot l’equip es disposa a centrar-se i treballar més a fons l’assumpte de l’animal. El pare López i jo seguirem el rastre que pot haver deixat l’animal que es trobava al carrer de la Pau per a intentar trobar-lo, i els dos novicis preguntaran als ciutadans si han vist o saben qualsevol cosa sobre la mort de la dona.

Quan les muralles dormen (capítulo 3)

15 d'Agost

No sóc un bon exemple per als novicis. M’he quedat adormit i quan he obert els ulls he trobat als dos joves mirant-me i rient-se, però portaven notícies prou bones. El pare López ha trobat un exemplar del que podria ser l’animal que estem buscant. He enviat a tot l’equip a ajudar al pare López. A més, li he demanat al governador que faça alguna cosa per a impedir que la gent comence a acostar-se a l’animal i això dificulte la investigació, ja que l’animal es troba al carrer de la Pau i, segons els becaris, per la seua grandària resultaria quasi impossible traslladar-lo.

Ara mateix em trobe en el carrer de la Pau i tinc al misteriós animal al meu costat. Els novicis no han exagerat quan ha dit que seria impossible traslladar l’animal a una zona més tranquil·la, ja que mesura uns 5 metres d’alt i no pareix massa lleuger. Té cara de guepard però les seues cames són paregudes a les d’un humà. Com a precaució, el pare López ens ha prohibit tocar-lo, però la seua pell sembla molt suau i sedosa, amb un color negre molt fosc. En aquesta posició, tombat en meitat del carrer, sembla totalment inofensiu però he examinat les seues ungles i dents amb molt de deteniment, i sens dubte podria matar a un humà sense massa esforç. Sospitem que la seua mort pot haver sigut a causa de dos llargs talls que té a l’esquena d’on no para de sortir sang.

Estic quasi segur que es tracta del nostre animal, té unes dimensions totalment desproporcionades i un cos que sembla una mescla entre dues espècies. Pense que hi ha més d’un exemplar perquè podem observar el seu rastre per zones de la ciutat ben allunyades entre elles com són el centre de València i el Cabanyal, i és molt improbable que un sol animal s’haja desplaçat d’un costat a un altre en una sola nit.