Quan les muralles dormen (capítulo 3)

15 d'Agost

No sóc un bon exemple per als novicis. M’he quedat adormit i quan he obert els ulls he trobat als dos joves mirant-me i rient-se, però portaven notícies prou bones. El pare López ha trobat un exemplar del que podria ser l’animal que estem buscant. He enviat a tot l’equip a ajudar al pare López. A més, li he demanat al governador que faça alguna cosa per a impedir que la gent comence a acostar-se a l’animal i això dificulte la investigació, ja que l’animal es troba al carrer de la Pau i, segons els becaris, per la seua grandària resultaria quasi impossible traslladar-lo.

Ara mateix em trobe en el carrer de la Pau i tinc al misteriós animal al meu costat. Els novicis no han exagerat quan ha dit que seria impossible traslladar l’animal a una zona més tranquil·la, ja que mesura uns 5 metres d’alt i no pareix massa lleuger. Té cara de guepard però les seues cames són paregudes a les d’un humà. Com a precaució, el pare López ens ha prohibit tocar-lo, però la seua pell sembla molt suau i sedosa, amb un color negre molt fosc. En aquesta posició, tombat en meitat del carrer, sembla totalment inofensiu però he examinat les seues ungles i dents amb molt de deteniment, i sens dubte podria matar a un humà sense massa esforç. Sospitem que la seua mort pot haver sigut a causa de dos llargs talls que té a l’esquena d’on no para de sortir sang.

Estic quasi segur que es tracta del nostre animal, té unes dimensions totalment desproporcionades i un cos que sembla una mescla entre dues espècies. Pense que hi ha més d’un exemplar perquè podem observar el seu rastre per zones de la ciutat ben allunyades entre elles com són el centre de València i el Cabanyal, i és molt improbable que un sol animal s’haja desplaçat d’un costat a un altre en una sola nit.

Quan les muralles dormen (capítulo 2)

14 d'Agost

Tots el ciutadans coincideixen en el mateix. Quan arriba l’alba, se senten uns sorolls prou estranys que no tenen res a veure amb el que fa qualsevol animal. Pel que fa als efectes, alguns agricultors ens han traslladat que cada matí troben les seus collites destrossades, els pescadors es queixen dels forats que tenen les seues barques, i també hi ha danys als carrers. Però el més important és que ja ha mort molta gent, i això genera un clima de por, tristesa i desolació en tota la ciutat.

Encara no sabem res de l’animal (o animals). El governador m’ha dit que des que començaren els problemes, ell mateix ha instaurat una nova norma a la ciutat per la qual, a partir de les huit de la nit, tot el món ha de ficar-se dins de casa i tancar portes i finestres; i això dificulta la nostra tasca perquè ningú ha vist l’animal i ens enfrontem a un ésser perillós del qual no sabem ni la seua aparença.

Nosaltres estem allotjats en una casa al costat de la catedral, però aquesta nit anem a quedar-nos al carrer en uns amagatalls que jo mateix he disposat, encara que va en contra de la nova norma establida a la ciutat. El governador ha accedit, però ens ha repetit una i altra volta que ell pensa que és massa perillós, i que per això disposarem d’un exèrcit preparat per a sortir en qualsevol moment, per si succeeïx qualsevol cosa.


¿Sobre mí?
Twitter
Flickr

Quan les muralles dormen (capítulo 1)

13 d'Agost

Sense tindre en compte totes les dificultats que hem patit per a arribar a València, es podria dir que la investigació marxa bé. El nostre grup està format per quatre monjos –el pare López, el pare Calabuig, el pare Green i jo– i dos novicis –Enric i Andreu Pons–. Venim d’un convent d’Aragó, i no és d’estranyar que el governador de la ciutat ens haja cridat, ja que som un dels grups d’investigadors més coneguts del regne d’Aragó a raó de la nostra gran biblioteca i el gran nombre d’expedicions amb èxit en què hem intervingut. Tenim coneixements mitològics i metafísics –a més de religiosos, per suposat–. El governador ens ha triat per investigar uns estranys fets que estan ocorrent a la ciutat de València.

No tenim massa informació per ara, però sabem que es tracta d’un animal que es dedica a destrossar els carrers i les terres, i el que és encara més greu: ja s’han donat quatre morts.

Ara mateix, l’equip es troba dividit en dues parts. Per una banda, el pare López i els dos novicis estan recollint testimonis de la gent del poble mentre que els altres i jo parlem amb el  governador i els seus ajudants a la catedral.

¡He vuelto!

Hola, hola. He vuelto a reabrir el blog y esta vez espero no volver a cerrarlo, ya que vengo con muchas ideas nuevas y muchísimas ganas. Tengo dos meses que se presentan laaaaaaargos y aburridos, digo yo que algo tendré que hacer, así que he decidido ponerme a escribir.


Traigo algo nuevo, me he dejado las historias de amor pastelosas y aburridas (al menos por ahora). Lo que me gustaría empezar a publicar es un relato corto que he presentado al concurso "València, ciutat de llegenda" con la única pega de que está en Valenciano, esa lengua que no me gusta y en la que me siento muy incómoda escribiendo.


Se titula Quan les muralles dormes y se está ambientado en el siglo XV. No es muy larga, tiene una extensión de 4 páginas en Word, pero la voy a ir publicando a trozos. Está escrita en forma de diario del protagonista, del cual no vamos a saber nada porque no es importante, en un relato de este tipo importan los hechos (la máxima extensión eran 5 páginas).


Hace unas semanas tuve una idea de sacarle el jugo a esas míseras 4 páginas pero me da mucha pereza alargar la historia y se me hace difícil. Total, he decidido publicarla tal y como está y empezar con otra idea que tengo en mente y espero que pueda ver la luz algun día.


Bueno, al final la entrada de presentación y re-apertura del blog no ha quedado tan mal. Únicamente espero que os guste el relato y me digáis que os parece, acepto toda crítica constructiva. De verdad que siento mucho que esté en valenciano D:


¡Ah! No os olvidéis de mi flickr -> Mi galería
También podéis seguirme en Twitter